El nostre mar mediterrani és la llar de moltes més espècies animals de les que podem pensar a priori. En la publicació d’avui del bloc de Freskibo us mostrarem 5 espècies de cetacis que, amb una mica de sort, podem arribar a veure a les nostres costes.
Dofí mular (Tursiops truncatus)
El dofí mular és el més comú, i fàcil d’albirar, dels cetacis que viuen al mar Mediterrani. Els dofins mulars busquen bancs de peixos blaus per alimentar-se, així que descobrint on es troben aquests bancs podem observar-los. Per descobrir on es troben aquests bancs podem preguntar als pescadors locals o observar on s’ajunten les baldrigues, aus marines que s’alimenten de peix. Allà hi haurà dofins mulars. Aquests cetacis són molt comuns en zones de Balears i també a la Costa Brava, com el Cap de Creus.
Rorqual comú (Balaenoptera physalus)
El rorqual comú és el tipus de balena més comuna del mar Mediterrani. Mesura uns 20 metres de longitud i pesa unes 70 tones, el segon cetaci més gran per darrere de la balena blava. Aquests gegants del mar són espècies protegides, i es calcula que al voltant de 4.000 exemplars viuen en aigües mediterrànies. La dieta del rorqual es basa en petits crustacis, tot i que és habitual veure’ls perseguint bancs de sardines o anxoves. Podem observar-los des del Cap de Creus o el Cap de Begur.
Cap d’olla negre d’aleta llarga (Globicephala melas)
El cap d’olla és en realitat un tipus de dofí. Mesuren entre 5 i 6 metres i arriben a pesar fins a 3 tones de pes. Viuen en comunitats que poden arribar als 100 membres i s’alimenten principalment de cefalòpodes, encara que també poden menjar peixos de fons. Els calamars són bàsics per a la seva alimentació, fet que fa possible el rastreig dels seus itineraris. Podem observar-los principalment a la zona de Balears, Canàries, i en aigües més temperades com les del Mar Menor o al Parc Natural de Cabo de Gata-Níjar.
Catxalot (Physeter macrocephalus)
Aquest animal va tornar boig al Capità Ahab en la llegendària novel·la marítima Moby Dick, de Herman Melville. Els catxalots són els mamífers amb el cervell més gran, fins a 8 quilos de pes, arriben a mesurar 20 metres i pesar 57 tones amb una mandíbula de 5 metres de longitud. S’alimenten principalment de cefalòpodes de grans dimensions, com calamars gegants i colossals. Espècies que poden arribar als 15 metres de llarg. Imaginant les lluites entre calamars colossals i catxalots, no és difícil entendre l’origen de moltes llegendes marítimes com els abismals krakens o gegantins leviatans. S’han observat catxalots en costes de les Balears o, recentment, a la Costa del Garraf.
Balena de Cuvier (zífid comú)
És l’únic zífid present a les nostres costes i és molt difícil d’albirar pel fet que normalment s’alimenta en zones d’uns 1.000 metres de profunditat. La seva grandària i pes poden arribar als 6 metres i 3 tones. És bastant complicat el seu albirament, de fet només se n’han registrat alguns a les costes nord de Catalunya, com el Cap Norfeu o a les localitats de Roses i Port de la Selva.
Aquests són alguns dels tipus de cetacis que viuen en aigües de la Mediterrània i on és possible observar-los, tot i que en molts casos us recomanem que tingueu paciència perquè no s’albiren amb freqüència. Properament més novetats i recomanacions marítimes des del blog de Freskibo.
Deja tu comentario
Debe iniciar sesión para escribir un comentario.