Durant els últims anys un petit paràsit ha saltat a la palestra com un dels principals enemics del peix. Estem parlant de l’Anisakis. Però, d’on surt aquest paràsit? Quins efectes té sobre el nostre organisme? O com podem evitar ingerir-lo? Aquestes són algunes de les preguntes que respondrem al nou post del blog de Freskibo. Comencem!
Què és l’Anisakis?
L’Anisakis és un petit paràsit d’escassos 3 cm de longitud i aspecte de filament que viu a les tripes de determinats peixos d’aigua salada. Quan el peix hoste mor, també ho fa l’Anisakis, deixant que les seves larves s’expandeixin per la carn del peix. Normalment es desplacen cap als músculs i a la cavitat abdominal dels peixos.
El cicle de vida de l’Anisakis comença a l’interior de petits crustacis o peixos. Al ser cruspits per depredadors, les larves d’Anisakis passen a infectar el nou peix i, així successivament fins arribar als mamífers marins.
Si bé és cert que els casos d’Anisakis s’han fet populars els últims anys, el primer cas documentat es remunta a 1955.
En quins peixos pots trobar Anisakis?
Es pot trobar en la gran majoria de peixos frescos i salvatges, però especialment en: arengades, bacallans, lluços, bonítols, seitons, verats, calamars, raps, rogers o sardines entre d’altres.
Per altra banda existeixen algunes espècies, que degut al seu hàbitat o formació, no són susceptibles d’infectar-se d’aquest paràsit. Són el cas dels peixos de riu o mol·luscs bivalves, com musclos, ostres o cloïsses. En els peixos originaris de l’aqüicultura marina i que són alimentats en captivitat i de manera controlada, el risc d’infecció amb el paràsit és insignificant.
Quins efectes té l’Anisakis al nostre organisme?
Si consumim accidentalment Anisakis, sense ser al·lèrgics, els símptomes que podem desenvolupar són molèsties gàstriques de diferents graus, dolor abdominal, nàusees i en alguns casos vòmits. Si pel contrari en som al·lèrgics, els símptomes seran més severs, desenvolupant, a més, lesions cutànies.
El diagnòstic del paràsit es realitza mitjançant endoscòpia, biòpsia o proves d’al·lèrgia cutània. El tractament a portar a terme és l’extracció del paràsit, també mitjançant endoscòpia.
Com prevenir el consum d’Anisakis?
La prevenció del consum del paràsit és una pràctica que ha de portar-se a terme en tots els graons de la cadena de producció del peix, des de la captura a alta mar fins el punt de venda final. Com l’hàbitat del paràsit són els budells del peix, s’ha de practicar l’evisceració de la captura el més ràpid possible. Si aquesta evisceració no es produeix a alta mar, s’ha de conservar el peix a molt baixes temperatures per evitar que les larves es traslladin a altres parts del peix.
En cada fase de producció el peix s’ha de mantenir a temperatura de fusió del gel i comprovar mitjançant inspeccions si la peça presenta larves o espècimens d’Anisakis a les vísceres o músculs. Respectant estrictament aquestes mesures de precaució i control evitarem que el paràsit arribi al consumidor final. Nosaltres, els consumidors també tenim mitjans per inactivar el paràsit. Bàsicament de dues maneres: congelant el peix durant 5 dies a una temperatura de -20 graus, o cuinant-los a un mínim de 60 graus durant 1 minut en tota la peça.
Des de Freskibo respectem escrupolosament tots els passos a seguir per assegurar-nos que el peix que oferim estigui lliure d’Anisakis i no presenti cap problema al consumidor. Traient les vísceres dels exemplars i controlant la temperatura per evitar la migració de les seves larves. Volem que quan compris un peix Freskibo només t’hagis de preocupar de la recepta que vulguis seguir; gaudint del seu sabor i propietats nutritives.
Deja tu comentario
Debe iniciar sesión para escribir un comentario.