«Coneixem millor la superfície de Mart que el fons de la mar». Aquesta afirmació del biòleg marí Ricardo Sahade ens serveix per fer-nos una idea del poc que coneixem la vida abissal i als habitants de les fosses marines en general. En la publicació d’avui de Freskibo coneixerem alguns dels habitants d’un ecosistema tan hostil com el fons marí.

 

Primer de tot, hem de delimitar allò que anomenem la zona abissal. Aquesta zona se situa a partir dels 4.000 metres de profunditat, on la llum no s’atreveix a arribar. Les característiques d’aquesta regió són extremadament dures: una pressió hidrostàtica descomunal, gran quantitat de sals en dissolució, temperatures no superiors als 4 graus, poca concentració d’oxigen i escassetat de nutrients, i per tant, escassetat de vida animal. En un ecosistema amb unes condicions tan extremes, la fauna abissal que l’habita també ha de ser extrema.

 

Diable negre Melanocetus johnsonii

Aquest terrorífic parent del rap ens el podem trobar al voltant dels 4.000 metres de profunditat. El peix utilitza un apèndix luminiscent per atraure les seves preses que, en un ambient totalment fosc, només veuen una llum. Quan la presa s’adona de l’engany el diable negre ja se l’ha engolit amb les seves potents i grans mandíbules i les llargues i afilades dents.

 

Peix escurçó chauliodus macouni

Tret dels teus pitjors malsons, aquest tipus de peix viu en profunditats de 5.000 metres. Aquests peixos abissals tenen el cos recobert d’uns òrgans que els proporcionen luminescència que utilitzen per capturar les seves preses. Amb unes allargades i potents dents, el peix escurçó empala directament les preses per després engolir.

 

Calamar colossal Mesonychoteuthis hamiltoni

Es creia que era una llegenda dels 7 mars però són reals. Aquests calamars poden arribar als 18 metres de longitud, encara que se sospita que poden aconseguir mides superiors. Hi ha testimonis que asseguren haver observat exemplars de 50 i 22 metres, però no es disposen d’evidències científiques que ho confirmin. Aquestes criatures del fons marí són un dels plats favorits d’altres mastodonts del mar, els catxalots. De fet, moltes de les evidències que s’han pogut rescatar dels calamars colossals, han estat a partir de restes trobades als estómacs dels mamífers. Imaginar les batalles submarines d’aquestes dues espècies és com a mínim colpidor.

 

Peix drac abissal Stomias boa

Amb una aparença agressiva i unes dents que no li permeten tancar la boca, el peix drac és un autèntic monstre de les profunditats. Aquest depredador abissal pot arribar a fer uns 40 cm de llarg. El seu mètode de caça és a través d’un apèndix lluminós que enganya les víctimes i les atreu cap a les seves gargamelles. Un mètode similar a l’usat per un altre monstre del fons marí, el diable negre.

 

Peix pelicà Eurypharynx pelecanoides

Un dels peixos que pot habitar a les zones més extremes, 8.000 metres de profunditat. El peix pelicà és un extraterrestre del món abissal. Emparentat amb les anguiles, pot superar el metre de longitud. Però el tret més sorprenent és la seva enorme boca, molt més gran que el seu cos i que pot adaptar per engolir preses més grans.

 

Aquests són només alguns exemples de la fauna abissal que podem trobar al fons marí. Un món on els animals viuen en unes condicions inimaginables pels humans. I que al llarg dels segles i mil·lennis s’han adaptat i evolucionat per ser màquines de matar.

 

Però cal recordar que només hem explorat un 5% de les profunditats oceàniques. Si amb un 5% s’han descobert espècies que podrien pertànyer a altres planetes, què descobrirem quan hàgim explorat el 95% restant? De moment aquesta resposta només la respondrà el temps, però una cosa sembla segura: L’última frontera sembla no estar a l’espai, sinó al mar.