La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) va fer la primera divisió tècnica de les zones de pesca el 1946. Una divisió que ha anat evolucionant durant els anys fins la divisió final constituïda el 1980. Per a una bona gestió pesquera, és important que existeixi una regulació de les zones de pesca per establir un control de la gestió dels mars a nivell internacional.

 

Les zones de pesca mundials es divideixen en 19 àrees principals de pesca:

  • Àrea 18: Oceà Àrtic
  • Àrea 21: Sector nord-occidental de l’oceà Atlàntic
  • Àrea 27: Sector nord-oriental de l’oceà Atlàntic
  • Àrea 31: Sector occidental de l’oceà Atlàntic
  • Àrea 34: Sector oriental de l’oceà Atlàntic
  • Àrea 37: Mar Mediterrani i mar Negre
  • Àrea 41: Sector sud-occidental de l’oceà Atlàntic
  • Àrea 47: Sector sud-oriental de l’oceà Atlàntic
  • Àrea 48: Sector antàrtic de l’oceà Atlàntic
  • Àrea 51: Sector occidental de l’oceà Índic
  • Àrea 57: Sector oriental de l’oceà Índic
  • Àrea 58: Sector antàrtic i meridional de l’oceà Índic
  • Àrea 61: Sector nord-occidental de l’oceà Pacífic
  • Àrea 67: Sector nord-oriental de l’oceà Pacífic
  • Àrea 71: Sector centre-occidental de l’oceà Pacífic
  • Àrea 77: Sector centre-oriental de l’oceà Pacífic
  • Àrea 81: Sector sud-occidental de l’oceà Pacífic
  • Àrea 87: Sector sud-oriental de l’oceà Pacífic
  • Àrea 88: Sector antàrtic de l’oceà Pacífic

 

Dins d’aquestes àrees podem trobar diferents sub-àrees. Per exemple, la demarcació que marca la mar Mediterrània, la 37, està dividida al seu torn per 10 zones pesqueres més, aconseguint un control més exhaustiu dels vaixells que operen i la quantitat de pesca que capturen.

 

Per fer-nos una idea del volum mundial que suposa la pesca observem un estudi del 2014 de la FAO. A tot el planeta es van capturar un total de 167 tones de peix. Del total de tones capturades, un 55,9% provenen de pesca tradicional i el 44,1% restant a través de l’aqüicultura. Si observem els països amb major tones de captures, el líder destacat és la Xina, amb 14,8 milions de tones de peix, seguit per Indonèsia, 6 milions de tones, i EUA amb 4,9 milions. Espanya es troba en el lloc 18 amb 1,1 milions de tones.

 

Si ens fixem en les espècies més capturades a nivell mundial, el primer lloc és per al peix carboner d’Alaska amb 3,2 milions de tones. El segueix molt de prop l’anxoveta, amb 3,1 milions de tones, i, en tercer lloc, el bonítol ratllat, amb 3 milions de tones de captures.

 

Amb uns volums tan elevats de captures és necessari disposar d’una divisió per zones oceanogràfiques per establir un control. Àrees pesqueres organitzades jurisdiccionalment i que permeten aconseguir dades estadístiques sobre la mida de les captures.

 

Actualment, la FAO continua treballant per assegurar la biodiversitat, la salut dels nostres oceans i la pesca il·legal.